10 tradicions de carnaval que potser no coneixes

El carnaval a Catalunya es celebra de maneres molt diverses. Amb l’arribada del Rei Carnestoltes són moltes les activitats que s’organitzen per tal de passar una bona estona de riures, festa i disbauxa. Tantes són les tradicions que es celebren que us en portem un recull de les més estranyes!

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

1- La Guerra de la Farina

Godall (Montsià) i Berga (Berguedà) són dues poblacions que tenen una tradició que ho deixa tot tenyit de blanc amb la particular batalla de farina.

A Godall és l’acte més significatiu de les festes. Tan important és aquesta tradició que el Dimarts de Carnaval és festa local i aprofiten per celebrar-ho d’aquesta manera tan peculiar: llençant farina a tort i a dret!

A Berga hi predominen els colors. La capital del Berguedà és divideix entre l’equip vermell (els liberals) i l’equip blau (els carlins). El diumenge de Carnaval es l’hora d’esmorzar amb el teu equip i a les 13:00 h arriba el moment clau, la batalla està servida!

Foto: Filmsnòmades

2- La baixada de llits

Sitges i Lleida també comparteixen un acte ben curiós: la baixada de llits. Diferents poblacions però mateix objectiu: decorar un llit amb rodes d’una temàtica, disfressar-se d’acord amb l’elecció i preparar-se per recórrer els carrers de la ciutat el més de pressa possible per completar el recorregut abans que un altre grup.

El dissabte de Carnaval al matí, a Sitges i, el diumenge al matí a Lleida. Prepara’t per riure!

FotoMagdalena Altisent

3- La penjada del Ruc

A Solsona és coneguda la llegenda segons la qual es va penjar un ruc al campanar amb l’objectiu que se’n mengés unes herbes. La capital del Solsonès va modificar el seu caràcter ofensiu per un nou concepte innovador i alegre. La paròdia burlesca d’aquella històrica gesta d’un grapat de ciutadans que bonament van sacrificar l’ase es va produir per primera vegada l’any l985, i va anar acompanyada d’una forta polèmica. El realisme i la qualitat de l’acte va fer que molta gent protestés i volgués salvar el ruc de cartró de la horrorosa mort. Cada dissabte de Carnaval es nomena mata-ruc d’honor un personatge popular del país per pronunciar un pregó de festes i presidir la penjada.

Foto: Solsona Turisme

4- La visita del Pellofa

A Mataró, la capital del Maresme, el Rei o Reina del Carnestoltes té un nom, i aquest és Pellofa. La seva visita anual no passa mai decepercebuda ja que la polèmica, el barroerisme i la poca vergonya van amb ell o ella de la mà.  És la particular manera de la ciutat de donar la benvinguda al carnestoltes i dóna el tret de sortida a les activitats.

Foto: Lluís Martínez

5- La Merengada, la guerra més dolça

Són molts els actes de Vilanova i la Geltrú però la Merengada és un dels més curiosos (i dolços). La festa va sorgir quan una pastisseria vilanovina va plantar davant de la seva botiga, una merenga gegant. La idea era que amb aquella merenga els més joves s’anessin empastifant els uns als altres. Amb els anys, diverses pastisseries es van afegir a la iniciativa i els joves podien gaudir d’una «Ruta de la Merenga».

Passejar pel centre de Vilanova una tarda de Dijous Gras, doncs, es converteix en un esport de risc, de risc de quedar ben emblanquinat per la merenga!

Foto: Ajuntament Vilanova i la Geltrú

6- Ball de Gitanes a Sant Celoni

Moltes són les poblacions del Vallès amb un tradicional Ball de Gitanes, però les de Sant Celoni, que es ballen el diumenge de Carnaval pel matí, paralitzen la població per unes hores.

Amb un origen molt antic i incert, el Ball de Gitanes de Sant Celoni comença amb l’entrada del Capità de Cavalls que demana permís per ocupar la plaça. El ball l’inicia la colla petita, fins que la Vella s’anima i treu a ballar el Vell. Però necessita assistència dels Diablots perquè va de part. Cada any pareix un animal diferent, que simbolitza el naixement de la primavera. Per acabar, surt la colla gran i fa tot el repertori de balls. No et perdis tota una història ballada!

Foto: Ajuntament de Sant Celoni

7- La Festa de l’òs

A Prats de Molló (Vallespir) tres óssos sembren el pànic als carrers del poble. Corrent per tot arreu, ennegreixen la gent i desafien els homes. Al final d’una persecució intensa, els óssos són capturats pels barbers i afaitats a la plaça del firal. No t’espantis, no són óssos de veritat però si te’n trobes un correràs el perill de quedar negre de cap a peus.

8- La Taronjada de Barcelona

A la ciutat de Barcelona l’Arribo del Rei Carnestoltes té un color, i aquest és el taronja. La cercavila del Dijous Gras, presidida per Ses Majestats Belluga i Tòtil Tocatdelala recorre la Rambla fins arribar al Palau de la Virreina on es fa el pregó que dona per iniciat els actes de carnaval i esclata la Taronjada, tones de confeti, globus i focs artificials de color taronja.

FotoIakov Filimonov

9- El Ball del Barraló

A Mollet del Vallès es preparen pel carnaval uns dies abans del Dijous Gras. Així doncs, el diumenge abans de Carnestoltes es celebra un acte de benvinguda amb l’esbojerrada dansa del Ball del Barraló. Es caracteritza per ser un ball amb una música pròpia, els homes es disfressen de dones i les dones poden triar la seva parella. Amb la dansa, es dona per iniciat el carnaval a la ciutat.

Foto: Som Mollet

10- El Sambòdrom de Montcada i Reixac

Qui diu que hem d’anar a Rio de Janeiro per gaudir del Sambòdrom? Al finalitzar la Rua de Carnaval, les comparses de Montcada i Reixac es preparen per dansar al Sambòdrom lluint les millors disfresses amb unes coreografies espectaculars i del tot treballades. Prepara’t per ballar els millors ritmes durant el dissabte de Carnaval per la nit.

FotoLaveu.cat