Publicat el Deixa un comentari

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó és el símbol de Sant Joan als Països Catalans. S’encén cada any en el cim de la muntanya del Canigó, al sud de França, i des d’allí la hi transporten a les ciutats i als pobles dels Països Catalans. Aquesta tradició es remunta a l’any 1955, quan els membres de l’associació Cercle de Joves de Perpinyà van erigir una gran foguera per a Sant Joan en el cim del Canigó.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

Autora del text i fotografies del post: Raphaela Woerle  (@abseitsderramblas)

El Canigó no va ser triat de forma arbitrària. Es van inspirar en el poema “Canigó” de Jacint Verdaguer, en el qual fades, bruixes i mags celebraven una festa similar. I en l’Edat mitjana, amb els seus 2.784 metres d’altura, la muntanya era considerada el pic més alt dels Pirineus catalans. Avui dia, els mesuraments precisos demostren que no és el pic més alt. Però el seu significat històric com a símbol nacional és indiscutible.

La idea d´agafar el foc de la foguera i portar-la des de Catalunya del Nord, com també es diu la regió de Perpinyà, a Catalunya es va posar en pràctica per primera vegada en 1966. La flama es va introduir a través de la frontera de contraban i es va distribuir a les ciutats i als pobles veïns amb el major secret. Dur a terme tal projecte era un joc perillós en els foscos anys de la dictadura. Des del principi, la flama va simbolitzar la cohesió dels pobles dels Països Catalans, ja que la regió que envolta Perpinyà pertany històricament a l’àmbit cultural català i havia estat atorgada a França des de 1659 per la Pau dels Pirineus després de la Guerra dels Segadors.

El cap de setmana anterior a Sant Joan, diversos grups de voluntaris, entre ells membres de clubs esportius, associacions culturals i grups polítics de tot el país, iniciaran la seva ascensió al Canigó. El dissabte a la tarda es reuneixen al peu de la muntanya i passen la nit en tendes de campanya. El diumenge al matí comença el primer ritual de Sant Joan: Els grups inicien l’ascens a peu fins al cim. Una vegada que arriben al cim, deixen una torxa, una llanterna o alguna cosa semblant en la qual està escrit el nom del seu poble natal, perquè no hi hagi confusió més endavant. Amb aquesta eina transportaran a flama a Catalunya.

Els pròxims preparatius es realitzaran el 22 de juny. Tres membres del Cercle de Joves de Perpinyà pugen al cim amb el foc de la flama eterna que crema al castell de Perpignan durant tot l’any. Aquest foc, que es manté al castell del barri antic de Perpinyà perquè no s’apagui, té el seu origen suposadament en la primera foguera en 1966.

A les 00.01 hores del 23 de juny, la foguera al cim del Canigó s’encén amb la flama eterna, i els grups que havien pujat les seves torxes uns dies abans tornen a pujar per a recuperar-les. S’encenen a la foguera i amb el descens es comença a portar el foc als seus respectius pobles fins al capvespre, perquè la foguera pugui ser encesa allí. El foc es distribueix a través d’una sofisticada cadena d’aprovisionament. No tothom encén la seva torxa directament al Canigó, sinó que espera en un punt estratègic al fet que els voluntaris recullin el foc i el portin al seu propi poble, des d’on es distribueix fins a la foguera més petita del barri més recòndit del poble més petit. Avui dia només hi ha unes poques fogueres que no estan enceses per la Flama del Canigó. S’estima que unes 30.000 fogueres són enceses cada any amb la flama.

Cada ciutat té la seva pròpia manera de rebre la flama. A Barcelona, per exemple, la flama arriba cada any el 23 de juny a la plaça central enfront de l’Ajuntament i a la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume, on es rebuda per les autoritats, els Gegants de la ciutat i l’Àliga, i distribuïda des d’allí sota els sons de la cançó “Muntanyes de Canigó” als diferents barris.

ACADÈMIA DC

Curs online
d’Instagram

Curs online iniciació a la fotografia digital

Curs online iniciació al vídeo digital

Curs online intermedi de fotografia digital

Curs online
de Darktable

Curs online
d’Openshot

Descobreix Catalunya va néixer com un perfil a Instagram i hem anat creixent fins a poder presentar aquesta web on volem donar cabuda a tot allò que tingui  a veure amb la fotografia i el nostre país.

Contacte

Publicat el Deixa un comentari

L’ou com balla – Corpus Cristi 2019

L’ou com balla – Corpus Cristi 2019

L’ou com balla és una de les moltes tradicions curioses de Catalunya que l’il·lustre descobridor de la cultura catalana troba al llarg de l’any. Catalunya és l’únic país on existeix aquesta tradició  a qual els ous ballen en el Corpus Cristi.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

Autora del text i fotografies del post: Raphaela Woerle  (@abseitsderramblas)

La paraula “ballar” ha de ser presa literalment, ja que per a Corpus Cristí es decora amb flors les fonts públiques de la ciutat de Barcelona i d’altres ciutats catalanes com Tarragona, Sitges i Lleida, i es posa un ou per sobre de la font d’aigua, que balla surant al ritme de l’aigua que rebota de dalt a baix.

Ja no és possible dir amb precisió el motiu de la instauració d’aquesta tradició i el seu significat. Segons les primeres fonts, l’ou com balla podria haver saltat per primera vegada en el claustre de la Catedral de Barcelona en el segle XV. Però una primera descripció exacta de l´ou com balla, tal com continua passant avui dia, es remunta a Corpus Cristí l’any 1637.

Per a l’ou com balla s’utilitzaven ous de debò en temps passats, que es bufaven i se segellaven amb cera. Avui dia, s’utilitza la variant més moderna d’un ou de plàstic una mica més pesat per a posar més estabilitat en les anades i voltes de l’ou.

Moltes interpretacions s’entrellacen al voltant d’aquest ou. D’una banda, està la teoria que ha de reflectir el cicle de la vida. Amb tots els seus alts fluxos i precipitacions, una constant pujada i baixada, en la qual l’home està a la mercè del seu destí com l’ou al curs de l’aigua i no té cap influència real en el camí a recórrer. D’altra banda, s’afirma que l’ou simbolitza el cos de Crist, el Corpus Cristí, literalment.

Una teoria molt més realista i divertida diu que l’origen probablement està en els curiosos espectadors que van assistir a la processó del Corpus Cristí i van menjar un àpat que van portar amb ells mentre esperaven. Es diu que les peles d’ou restants van ser col·locades en els pous per diversió i com era entretingut veure com les peles d’ou es movien en harmonia amb l’aigua, va néixer l’edició anual de l´ou com balla.

El lloc més famós on l’ou balla és la font de Sant Jordi en el claustre de la Catedral de Barcelona. Però no és l’únic lloc, ja que diverses esglésies com la de Santa Anna i institucions de la ciutat com l’Ajuntament obren les seves portes en aquest dia i decoren les seves fonts amb flors i fruites. Com a coronació de la glòria del conjunt, l’ou rebota a dalt i a baix en l’aigua borbollant.

Llocs de Barcelona on l’ou balla definitivament:

  • Claustre Catedral Barcelona – Carrer del Bisbe
  • Museu Frederic Marès Jardins – Plaça Sant Iu, 5
  • Casa de l´Ardiaca – Carrer Santa Llúcia
  • Ateneu Barcelonès Jardí – Carrer de la Canuda, 9
  • Museu Marítim Drassanes Pati – Avinguda de les Drassanes
  • Església Santa Anna – Carrer de Santa Anna, 29

El programa actual es publicarà amb antelació en la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona:

http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacaels-disset-ous-com-balla-del-corpus-2019-a-barcelona_822116

ACADÈMIA DC

Curs online
d’Instagram

Curs online iniciació a la fotografia digital

Curs online iniciació al vídeo digital

Curs online intermedi de fotografia digital

Curs online
de Darktable

Curs online
d’Openshot

Descobreix Catalunya va néixer com un perfil a Instagram i hem anat creixent fins a poder presentar aquesta web on volem donar cabuda a tot allò que tingui  a veure amb la fotografia i el nostre país.

Contacte

Publicat el Deixa un comentari

Catifes de flors a Arbúcies 2019

Catifes de flors a Arbúcies 2019

La tradició de les catifes de flors del Corpus Cristí és molt estesa. Per descomptat, hi ha cada vegada més llocs famosos a Catalunya on es poden veure aquestes obres d’art.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

Autora del text i fotografies del post: Raphaela Woerle  (@abseitsderramblas)

Un d’aquests pobles que manté la tradició cada any és Arbúcies, un poble tranquil a la serra del Montseny. La festa es coneix com “Els Enramades” i se celebra el diumenge anterior al Corpus Cristí. El nom “Enramades” deriva de les corones i arcs florals de rametes fresques amb les quals se celebrava originalment. Els alisos, freixes i avellaners estaven i estan lligats a l’entrada de la casa com a adorns o penjats com a garlandes als carrers.

Les catifes de flors han complementat el festival al llarg del temps. Els principals carrers del poble estan cobertes de catifes de pètals amb diversos motius. Entre ells poden ser catifes de cor artístic, però també escenes de la vida quotidiana. L’atenció al detall és particularment notable. Cada carrer dissenya el seu propi motiu i això es manté en secret per endavant als veïns, ja que els carrers competeixen entre si i el carrer amb la idea més bella és premiada al final.

És una festa de llarga tradició. “Les Enramades” s’esmenta per primera vegada en un document en l’arxiu municipal del 21 de juny de 1589, en el qual s’informa de la pròxima Festa del Corpus Cristí d’Arbúcies i de les preparacions que es van efectuar per a la seva celebració. Lamentablement, aquesta primera vegada que s’informa està relacionat amb un accident. Durant les preparacions, un dels treballadors va resultar ferit de mort quan es va erigir un pi en la plaça del mercat, que va ser decorat solemnement amb arracades de flors, però va caure quan es va erigir, matant al treballador.

El dissabte, els actes comencen amb la instal·lació del campament de l’exèrcit francès, el mercat obre els seus llocs i a la tarda el monument del timbaler és escenari d’un homenatge amb els trets dels trabucaires i la col·locació d’una corona de flors. A la tarda, colles de percussió passejaran pels carrers de Bruc per a animar l’ambient i retre homenatge al seu company, el timbaler.

Després de gairebé 500 anys d’història, va arribar el moment que la festa fos declarada festa tradicional d’interès nacional en 1999. Cada any, Arbúcies registra al voltant de 30.000 visitants quan es col·loquen les catifes. El diumenge anterior al Corpus Cristí, les festivitats comencen amb el Concurs de Catifes de Flores. Aquest any el programa s’ampliarà als caps de setmana següents fins a Sant Joan i se celebraran concerts, es ballaran sardanes, es faran botifarrades i s’oferirà un acolorit programa d’activitats per a tota la família.

 

Tota la informació important es pot trobar en la pàgina web oficial d’Arbúcies

https://www.enramades.net/ca/programaci-enramades-2019.html

ACADÈMIA DC

Curs online iniciació a la fotografia digital

Curs online iniciació al vídeo digital

Curs online intermedi de fotografia digital

Curs online
de Darktable

Curs online
d’Openshot

Descobreix Catalunya va néixer com un perfil a Instagram i hem anat creixent fins a poder presentar aquesta web on volem donar cabuda a tot allò que tingui  a veure amb la fotografia i el nostre país.

Contacte