La meva mare.
Mare. Mare biològica, adoptiva, mare de dia, madrastra, mare gestant, mare política i mare de llet.
Autora del text i fotografies del post: Lola Jones (@lolajns)
Àvies, germanes i tietes que també són mares, mares que també són amigues, mares de proximitat.
Mares arrepentides i mares per convicció.
Mares treballadores ho són totes.
Bones i males mares, mares adolescents i mares grans, mares primerenques, comares, dones que no poden ser mares, mares solteres, mares que han perdut un fill i d’altres que l’han trobat…
Segur que de mare només n’hi ha una?
Aprofitem l’onada reflexiva que envolta aquesta generació per continuar amb el procés de deconstrucció, aprenentatge i rebuig d’estereotips.
Abracem la diversitat i el pensament lliure.
Els propers dies llegirem i escoltarem opinions de tots els colors.
Persones que prefereixen no celebrar el dia de la mare, altres que proposen com alternativa el dia de la família amb una connotació ampla i inclusiva i també hi ha aquelles que prefereixen tornar a l’origen i descapitalitzar la celebració.
Sigui com sigui, l’amor és l’únic que ha de primar.
I en record d’aquelles mares que ja no hi són, un bonic poema d’en Joan Margarit.
Mare i filla
Les teves mans són tot el seu passat:
trenta anys d’amor al fons dels teus palmells.
L’has vetllada durant tota la nit
i t’ajeus al seu llit al costat d’ella,
amb el teu pit contra la seva esquena
i el rostre a frec dels seus cabells cansats.
L’abraces i li parles en veu baixa
mentre l’acaricies.
Són les últimes nits. Sents l’escalfor
del seu cos esgotat que coneixes tan bé.
En la mort aprendràs a tenir cura d’ella.
Ha estat sempre un infant: vetlla el seu son,
que va assemblant-se més i més, i més,
a la profunda fosca d’alegria
on ella cau dins de les teves mans.
Feliç dia.
Avui sona Your Song d’Elton John.