La Flama del Canigó

La Flama del Canigó és el símbol de Sant Joan als Països Catalans. S’encén cada any en el cim de la muntanya del Canigó, al sud de França, i des d’allí la hi transporten a les ciutats i als pobles dels Països Catalans. Aquesta tradició es remunta a l’any 1955, quan els membres de l’associació Cercle de Joves de Perpinyà van erigir una gran foguera per a Sant Joan en el cim del Canigó.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

Autora del text i fotografies del post: Raphaela Woerle  (@abseitsderramblas)

El Canigó no va ser triat de forma arbitrària. Es van inspirar en el poema “Canigó” de Jacint Verdaguer, en el qual fades, bruixes i mags celebraven una festa similar. I en l’Edat mitjana, amb els seus 2.784 metres d’altura, la muntanya era considerada el pic més alt dels Pirineus catalans. Avui dia, els mesuraments precisos demostren que no és el pic més alt. Però el seu significat històric com a símbol nacional és indiscutible.

La idea d´agafar el foc de la foguera i portar-la des de Catalunya del Nord, com també es diu la regió de Perpinyà, a Catalunya es va posar en pràctica per primera vegada en 1966. La flama es va introduir a través de la frontera de contraban i es va distribuir a les ciutats i als pobles veïns amb el major secret. Dur a terme tal projecte era un joc perillós en els foscos anys de la dictadura. Des del principi, la flama va simbolitzar la cohesió dels pobles dels Països Catalans, ja que la regió que envolta Perpinyà pertany històricament a l’àmbit cultural català i havia estat atorgada a França des de 1659 per la Pau dels Pirineus després de la Guerra dels Segadors.

El cap de setmana anterior a Sant Joan, diversos grups de voluntaris, entre ells membres de clubs esportius, associacions culturals i grups polítics de tot el país, iniciaran la seva ascensió al Canigó. El dissabte a la tarda es reuneixen al peu de la muntanya i passen la nit en tendes de campanya. El diumenge al matí comença el primer ritual de Sant Joan: Els grups inicien l’ascens a peu fins al cim. Una vegada que arriben al cim, deixen una torxa, una llanterna o alguna cosa semblant en la qual està escrit el nom del seu poble natal, perquè no hi hagi confusió més endavant. Amb aquesta eina transportaran a flama a Catalunya.

Els pròxims preparatius es realitzaran el 22 de juny. Tres membres del Cercle de Joves de Perpinyà pugen al cim amb el foc de la flama eterna que crema al castell de Perpignan durant tot l’any. Aquest foc, que es manté al castell del barri antic de Perpinyà perquè no s’apagui, té el seu origen suposadament en la primera foguera en 1966.

A les 00.01 hores del 23 de juny, la foguera al cim del Canigó s’encén amb la flama eterna, i els grups que havien pujat les seves torxes uns dies abans tornen a pujar per a recuperar-les. S’encenen a la foguera i amb el descens es comença a portar el foc als seus respectius pobles fins al capvespre, perquè la foguera pugui ser encesa allí. El foc es distribueix a través d’una sofisticada cadena d’aprovisionament. No tothom encén la seva torxa directament al Canigó, sinó que espera en un punt estratègic al fet que els voluntaris recullin el foc i el portin al seu propi poble, des d’on es distribueix fins a la foguera més petita del barri més recòndit del poble més petit. Avui dia només hi ha unes poques fogueres que no estan enceses per la Flama del Canigó. S’estima que unes 30.000 fogueres són enceses cada any amb la flama.

Cada ciutat té la seva pròpia manera de rebre la flama. A Barcelona, per exemple, la flama arriba cada any el 23 de juny a la plaça central enfront de l’Ajuntament i a la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume, on es rebuda per les autoritats, els Gegants de la ciutat i l’Àliga, i distribuïda des d’allí sota els sons de la cançó “Muntanyes de Canigó” als diferents barris.

ACADÈMIA DC

Curs online
d’Instagram

Curs online iniciació a la fotografia digital

Curs online iniciació al vídeo digital

Curs online intermedi de fotografia digital

Curs online
de Darktable

Curs online
d’Openshot