La història de les Festes de la Mercè

El 24 de setembre, Barcelona celebra el dia de la tercera patrona de la ciutat, el nom complet de la qual és “Mare de Déu de la Mercè”, abreujat com la Mercè.  Encara que Barcelona té tres santes patrones, La Mercè és el dia més important de l’any pels barcelonins, fet que a finals de setembre la temperatura acompanya més que el febrer (12 de febrer, dia de Santa Eulàlia) o el març (15 de març, dia de Santa
Madrona, gairebé oblidada).

Autora del text i fotografies del post: Raphaela Woerle  (@abseitsderramblas)

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email

La història de la Mercè

La Mare de Déu de la Mercè està documentada l’any 1218 quan va aparèixer en un somni a diferents persones a la vegada.

La primera persona que a la qual va aparèixer en el somni va ser Sant Pere Nolasc, que en aquell moment encara no era Sant, sinó un comerciant de teles del municipi de Santa Maria del Pi. Va somiar que un parell d’homes vells li van demanar cuidar una olivera enmig d’un claustre. Quan Nolasc va començar a cuidar l’olivera, un grup d’homes va tallant-li les branques i els rams. Sant Pere Nolasc va defensar l’arbre el millor que va poder, però al mateix temps va veure que per cada branca arrencada, en creixien noves i més fortes del tronc.

Amb aquest somni insòlit en ment, l’endemà es va dirigir al seu confessor, Sant Ramon de Penyafort, per a aclarir amb ell el significat del somni. Penyafort, que, malgrat una llarga contemplació, no entenia el significat, només podia aconsellar a Nolasc que resés fins que se li concedís una explicació celestial. Nolasc li va fer cas fins que les seves oracions van ser escoltades. La Mare de Déu de la Mercè se li va aparèixer en un altre somni. Ella li va demanar que fundés una ordre per a cuidar dels cristians atrapats en el món àrab i portar-los a casa.

Aquesta mateixa nit també es va aparèixer a Sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, el conqueridor. Els va donar la mateixa ordre. Aquests somnis van portar a la fundació de l’Orde dels Mercedaris, que es va fixar la tasca de comprar cristians de la captivitat àrab.

L’Ordre continua existint i té la seva seu a l’església de la Mare de Déu de la Mercè, al carrer Ample de Barcelona.
Aquesta església també alberga la imatge de la Mercè, que és portada en processó pels carrers de la ciutat durant les celebracions anuals.

No va ser fins al segle XVII quan la Mercè es va convertir en la patrona oficial de la ciutat de Barcelona. Al principi, era Santa Madrona abans de ser substituïda per Santa Eulàlia, que finalment fou substituïda per la Mercé l’any 1637. Aquell any va haver-hi una plaga de llagostes a la costa de Barcelona i el Consell de Cent, l’ajuntament, no va saber ajudar-se millor que cridar a la Mercè i demanar-li que eliminés la plaga. Com si la Mercè hagués escoltat realment les oracions, les llagostes van desaparèixer d’un dia per a un altre i el Consell de Cent va nomenar a la Mercè com la
seva nova patrona. Fou reconeguda papalment com a tal en 1868.

Es diu que el dia de la confirmació papal, els deixebles de Santa Eulàlia es van presentar a l’església del carrer Ample i van llançar pedres als alts dignataris, perquè no volien que la seva Santa fos desplaçada. A causa d’aquesta protesta, es va decidir designar a la Mercè i Santa Eulàlia com a copatrones de la ciutat. Desafortunadament, la pobra Santa Madrona no havia tingut prous seguidors i va ser oblidada. Es diu que sempre plourà durant les festes de la Mercè, perquè Santa Eulàlia, la nena de 13 anys, ploraria pel fet que la ciutat l’hagi substituït.

I així és, almenys plou un dia durant les festes!

L’any 1871, es va programar per primera vegada un programa d’actes. No obstant, les celebracions s’hauran d’esperar fins l’any 1902 perquè rebin l’estatus de Festa Major.   Aquesta integració també es va fer important, ja que en aquest període algunes ciutats que abans eren independents, com Gràcia o Pedralbes, es van integrar com a barris a la ciutat.

A dia d’avui els actes de la Mercè s’allarguen gairebé una setmana amb més d’un miler d’actes de tota mena. Entre ells, concerts, balls, jornades de portes obertes als museus, focs artificials, maratons per la ciutat, correfocs, processons dels gegants, diades castelleres, el despertar el 24 de setembre al matí a les 8 del matí pels trabucaires i el popular Piromusical.

En general; una setmana plena d’actes perquè els barcelonins i barcelonines gaudeixin de l’última gran festa de l’estiu en els espais més singulars de la ciutat.

La Mercè no es pot descriure, la Mercè cal viure-la!

ACADÈMIA DC

Curs online
d’Instagram

Curs online iniciació a la fotografia digital

Curs online iniciació al vídeo digital

Curs online intermedi de fotografia digital

Curs online
de Darktable

Curs online
d’Openshot

Curs online d'iniciació a la fotografia digital

Curs online d'iniciació al vídeo digital

Curs online intermedi de fotografia digital

Curs online de Darktable

Curs online d'Openshot

Curs online d'Instagram

Gratuït

Curs online d'Adobe Premiere

Novetat